Bells paratges del Penedès
per Àngels Arguiñarena
Sant Quintí de Mediona
Com sorgida d’un conte de fades, la vila de Sant Quintí de Mediona resta impertèrrita al temps i a l’espai al nord de l’Alt Penedès, a la ribera esquerra de la riera de Mediona. L’antic castell, actualment en ruïnes, pertanyia a la baronia de Mediona i està documentat des de l’any 977. es poden visitar les restes, la torre, la capella, etc. La vila va néixer al segle X, després dels combats entre sarraïns i cristians, quan des del castell de Mediona van descendir una colla d’habitants que es van establir a la vall del riu.
L’església, avui dia d’estil gòtic, va ser declarada església parroquial l’any 1857.
L’atractiu més ric de Sant Quintí són Les Deus. Una meravella de la natura situada a la riba dreta de la riera.
L’any 1954, durant la festa de l’arbre, es van inaugurar els vint-i-tres dolls d’aigua. A l’estiu, excursionistes d’arreu i amants de a natura frueixen de la frescor verd blava que els regalen les boniques aigües del petit llac que adorna l’indret poèticament.
L’ésser humà des de temps immemorials solia sovintejar el bell paratge. Durant el paleolític l’home primitiu hi sobrevivia caçant i aixoplugant-se a les nombroses coves i balmes que l’envolten.
A l’Edat Mitjana es construïren rescloses i recs per conduir l’aigua fins a les rodes dels molins que hi havia vora el boscatge.
Però segons conta una llegenda datada de temps ancestrals, encara avui dia durant la nit de Sant Joan d’entre les aigües en calma del pèlag brolla i s’apareix al fadrí més eixerit la Blanca , o com la coneixen els avis de les contrades, la dona d’aigua o fada de Les Deus, d’una bellesa extasiadora, envolta l’entorn de bondat sublim i regala les orelles dels afortunats amb càntics antics i poesies romàntiques. Hom diu que la Blanca cerca el seu príncep blau entre els visitants del llac i que quan el trobi tots dos restaran plegats i feliços per sempre més. Hi ha qui assegura que la Diablessa de Sant Quintí empunyant la seva maça en forma de barret ronda sovint vora el llac engalanada amb el seu vestit vermell amb volants a les faldilles i es dedica a espantar-li els pretendents a la Blanca , gelosa com n’està de la seva sensualitat femenina.
L’abundància d’aigües al terme de Sant Quintí és extraordinària en una comarca eixuta com el Penedès, es localitzen fins a cinquanta fonts que emplenen de vida els formosos paratges.
Els quintinencs estan orgullosos de les seves festes típiques. Cal destacar “El típic”, ball de diables d’una antiguitat emblemàtica, encara que la primera data oficial és de l’any 1863.
Les característiques del Ball de Diables de Sant Quintí són la seva continuïtat ininterrompuda a través dels segles, els versos i versots que recita cada diable a manera de rodolí amb aquella cantarella tan pròpia de l’indret.
A vegades ens agrada viatjar a l’estranger i valorar el que és forà sense adonar-nos de les petites i grans meravelles que alberga Catalunya i a les quals cal retre tribut.
Amb la col·laboració de Xavier Argemí
____________________
Castellet
El poble de Castellet conserva l’aspecte d’antany, entre silencis i records s’hi passeja la nostàlgia de bracet del temps, que sembla haver-se aturat entre els carrers plens d’encís per tal de traslladar-nos a l’època medieval.
El castell de Castellet compta amb 2500 anys d’història. Les esquerdes de les `regies parets amaguen miríades de secrets de guerrers valerosos i bandolers baliga-balagues.
La primera fortalesa és de l’època ibèrica. Els ibers van construir la Via Heràclia, un camí espaiós que travessava el país de nord a sud i que va esdevenir un important avenç en les comunicacions. En l’antigor si era complicat obrir noves senderes, s’aprofitava el curs natural de rius, rieres o torrents, ja que permetien l’accés a terra ferma.
El castell de Castellet representava una talaia perfecta amb un emplaçament privilegiat per tal de controlar alhora el pas del riu Foix i la Via Heràclia, que transitava més cap al nord.
Quan els romans van construir la Via Augusta vigilaven els camins des de la torre mestra del castell per privar que els saltejadors ataquessin els viatgers, però sobretot calia estar a l’aguait per si els sorprenien enemics perillosos.
Al segle X corresponia al domini del castell de Castellet l’actual territori de Castellet i La Gornal, Bellvei, l’Arboç i Calafell. La documentació medieval especifica que l’any 977 el castell i les contrades pertanyien al comte Borrell II de Barcelona. L’església de Sant Pere està datada de l’any 1106.
L’any 1206 en el testament de Berenguer de Castellet, canonge de la catedral de Barcelona, consta que deixa el palau de Castellet a la seva germana Saurina. Es pressuposa que en aquells temps la construcció deuria ser de dimensions considerables.
Després de múltiples vicissituds d’herències i plets, l’any 1883 el castell està reduït a ruïna. No és fins l’any 1928 que s’hi executa una restauració d’estil neogòtic. L’any 1999 es rehabilita acuradament l’edifici. La Fundació Abertis en fa la reconstrucció.
Actualment el petit castell de Castellet acull visites guiades els caps de setmana. Les vistes sobre el pantà de Foix són idíl·liques. És una de les poques zones humides de la comarca. Refugi de moltes espècies.
La vegetació riberenca està formada per verns, freixes, àlbers... rodejant pins i alzinars es localitza l’arç blanc, el roldor, el romaní, la lletresa, el bruc. Destaca el margalló, de bellesa exòtica, palmera autòctona considerada espècie protegida.
Els boscos del municipi són un tresor que cal preservar així com la fauna i la flora.
Aquests paratges es troben englobats dins el Parc del Foix. La fauna autòctona constituïda per la tortuga de rierol, la serp d’aigua de collaret, l’anguila, la carpa, l’alburn, etc., emplenen de vida l’embassament que és l’ecosistema aquàtic més important de la regió.
Els ocells són ben representats per l’ànec collverd, l’àguila pescadora, el corb marí gros, el bernat pescaire, el martinet blanc, entre molts d’altres. Les zones més humides estan poblades per salamandres, granotes verdes, el gripau comú i d’altres amfibis.
Si ets afortunat podràs gaudir de la formosor de la papallona zebrada reposant damunt l’abellera fosca o l’estepa blanca.
Castellet i les rodalies són un bé cultural d’interès nacional que cal preservar per la gran varietat d’ambients ecològics que genera, un nivell de biodiversitat molt elevat i un patrimoni històric i arquitectònic que ens emplena d’orgull als qui tenim la sort de viure-hi. Llàstima com sempre les explotacions de les pedreres que malmeten l’entorn i destaroten conills, esquirols i éssers humans.
Ah!, i recordeu que si us atrau l’encís del petit castell enigmàtic...
Segons relata una llegenda tenebrosa, les nits de tempesta el fantasma d’en Benet de Peralta, fill de la coratjosa Gràcia Roman, es passeja pel castell reclamant l’amor perdut de la jove Bertrina de Torrelles, qui va morir en circumstàncies cruentes en mans d’uns conspiradors que odiaven l’hereu Benet de Peralta.
Estranyes trencadisses d’ampolles al celler, desaparicions d’alabardes i arcabussos a la sala d’armes i la sinistra taca granatosa al terra de la saleta reial, anomenada també cambra nupcial, denoten que els fenòmens paranormals són quelcom més que pura fantasia.
No desvetllarem l’enjòlit, vosaltres mateixos ho jutjareu en visitar el castell. Una recomanació, en la visita guiada no us separeu del grup. Pot ser perillós romandre sol a les diferents estances ja que algun pagès de les contrades assegura que diverses xicotes fadrines hi van desaparèixer en èpoques remotes i ja mai més ningú les va tornar a veure.
....
