ELENA MOYA - Autora de ‘Les oliveres de Belchite’
“Com a lesbiana i periodista pateixo
les conseqüències del franquisme”
MERCÈ PÉREZ - Barcelona - 06/12/2010
Elena Moya té 40 anys. Per tant, no va viure l’etapa més negra del franquisme. Però sí els espeternecs de les seves imposicions que encara perduren. “Perquè 40 anys de dictadura i 400 d’Església catòlica pesen i molt, fins i tot als joves ateus”, explica. L’ombra del passat és allargada i d’això tracta la seva primera novel·la, Les oliveres de Belchite (Suma, en castellà i en català), que arriba després d’assolir bones crítiques en la seva versió en anglès. La història, a Catalunya i al Regne Unit, transcorre entre les escletxes encara no resoltes de la dictadura i de batalles financeres d’avui. Una novel·la que enllaça relacions amoroses amb la fragilitat del sistema democràtic. La protagonitzen tres dones d’una família el destí de la qual s’entrellaça amb les ferides obertes de les dues Espanyes. “De la Guerra Civil m’interessava retratar les seves conseqüències avui, potser pels 15 anys que fa que visc fora. A Espanya tenim una babydemocràcia: hi ha enxufisme i nepotisme. El país està en mans de 20 famílies i Catalunya, de 10. Aquí s’acaba la teva vida professional si et quedes embarassada... No són símptomes d’una democràcia establerta”, relata. I ho diu amb accent anglès perquè, encara que Moya es va criar a Tarragona, viu a Londres i treballa a The Guardian.
La notícia en d’altres webs
Després de quatre anys de recopilar testimoniatges, conjuminar vivències i un curs d’escriptura creativa, va sortir la novel·la. “Vaig llegir molt. Els fills morts, d’Ana María Matute em va provocar malsons una setmana. Vaig preguntar als meus pares, vaig viatjar per l’Ebre i vaig anar a Belchite”. Moya va parlar amb infermeres angleses voluntàries el 1936 i brigadistes.
A l’obra s’aborda també l’homosexualitat femenina. “Ave Maria Puríssima... El dimoni s’ha assentat entre nosaltres”, li etziben a una dona del relat quan fa pública la seva tendència. “Els prejudicis de l’educació cristiana estan encara molt presents. Digue’m una lesbiana que estigui en el poder al món de les arts, de la política o de l’empresa. Com a dona, lesbiana i periodista he patit el franquisme, les seves conseqüències”, explica. La bomba de rellotgeria la posa una subtrama de l’Opus Dei; Moya coneix l’organització ja que va estudiar a la Universitat de Navarra: “Tenia companys de 20 anys que portaven cilicis i eren numeraris. L’Opus manipula i roba els fills”.
A Les oliveres de Belchite també hi ha negocis a la llotja del Camp Nou, boicot a productes catalans i toros prohibits a Catalunya. “Si hi ha un milió de persones al carrer significa que el problema Catalunya-Espanya no està resolt”.
Els personatges de Moya han rebut els elogis de Paul Preston. “La novel·la de Moya és un miracle”, va escriure l’historiador. Així doncs ja treballa en la continuació.
(Entrevista publicada al diari El País, i cedida per Elena Moya, periodista del diari londinenc The Guardian.)
